Antoni de Borbó
,_King_of_Navarre_-_MNK_XII-294_-_National_Museum_Krak%C3%B3w.jpg)
Antoni de Borbó o Antoni I de Navarra (La Fère, França, 22 d'abril de 1518 - Les Andelys, 17 de novembre de 1562) fou duc de Vendôme, rei de Navarra, comte de Foix i copríncep d'Andorra (1555-1562).
Orígens familiars
[modifica]Va néixer el 22 d'abril de 1518 al castell de La Fère (Picardia). Fill de Carles IV de Borbó i de Francesca d'Alençon. Els seus germans van ser Francesc, comte d'Enghien, Carles, cardenal de Borbó, i Lluís, príncep de Condé.[1] Després del rei de França i dels seus fills era el primer príncep de sang, és a dir, el següent en la línia successòria al tron.[2]
Matrimoni
[modifica]El 20 d'octubre de 1548,[1] es casà a Moulins amb Joana III de Navarra, reina de Navarra i comtessa de Foix. Antoni va aportar els ducats de Vendôme i al castellania de La Fère al matrimoni.[3] Van tenir els següents fills:
- l'infant Enric (1550-1552), duc de Beaumont[4]
- l'infant Enric (1553-1610), rei de Navarra i de França[4]
- l'infant Carles de Borbó (1554-1610), cardenal i arquebisbe de Rouen
- l'infant Lluís-Carles de Navarra (1555-1557), comte de Marles
- la infanta Magdalena de Navarra (1556)
- Caterina de Borbó (1559-1604), duquessa d'Albret, comtessa d'Armanyac i Rodés, casada el 1599 amb el duc Enric II de Lorena
Rei de Navarra
[modifica]El 1555 a la mort d'Enric II de Navarra, Joana d'Albret fou nomenada successora seva amb el nom de Joana III de Navarra.[5] A partir d'aquest moment, Antoni va esdevenir rei titular de Navarra.com a rei de Navarra.[2] Un regnat que realitzaren de manera conjunta fins a la mort prematura d'aquest.
El problema religiós
[modifica]Sense conviccions religioses veritables va canviar sovint de religió, alternant el catolicisme i el calvinisme. El 1560 la reina Joana va abjurar solemnement de la fe catòlica, abraçant el calvinisme, i per influència seva Antoni va fer el mateix.[5]
El seu germà petit, Lluís I de Borbó, príncep de Condé, fou nomenat cap del partit protestant de França, per la qual cosa va passar a combatre al costat del rei de França. El 1561 Caterina de Mèdici, reina vídua i regent en nom del seu fill Carles IX de França, el nomenà tinent general.
Durant el setge de Rouen fou ferit el 3 de novembre de 1562, morint a Les Andelys (Normandia) el 17 de novembre del mateix any.[1] La seva esposa continuà regnant a Navarra fins a la seva mort el 1572, any en què fou succeïda pel fill comú dels dos Enric III de Navarra.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 García Pérez, Rafael Daniel. «Antonio de Borbón» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 24 desembre 2021].
- ↑ 2,0 2,1 Baird, Henry M. History of the Rise of the Huguenots (en anglès). vol. 1. Londres: Hodder and Stoughton, 1880, p. 313.
- ↑ «Antonio de Borbón» (en castellà). Auñamendi Eusko Entziklopedia. Fondo Bernardo Estornés Lasa. [Consulta: 24 desembre 2021].
- ↑ 4,0 4,1 Bryson, David. Queen Jeanne and the Promised Land: Dynasty, Homeland, Religion and Violence in Sixteenth-Century France (en anglès). Leiden, Boston i Colònia: Brill, 1999, p. 72.
- ↑ 5,0 5,1 «Antonio de Borbón» (en castellà). Gran Enciclopedia de Navarra. Fundación Caja Navarra. [Consulta: 24 desembre 2021].
